No fa encara tres mesos, l’Escola Patufet era només -que no és poc- l’escola d’un dels meus tres fills. Tot just hi completàvem el nostre segon curs. Èrem una família nova i efímera: a l’Oriol ja només li quedava -li queda- un any. Per tot això, la meva implicació en la vida escolar -en general menor del que és desitjable- era, en aquest cas, inexistent. Em preocupava pel meu fill i prou. Però tot ha canviat: el Patufet, el Nou Patufet, és la meva escola per sempre més. Continua la lectura de El nou Patufet: l’escola dels mestres rebels →