No fa encara tres mesos, l’Escola Patufet era només -que no és poc- l’escola d’un dels meus tres fills. Tot just hi completàvem el nostre segon curs. Èrem una família nova i efímera: a l’Oriol ja només li quedava -li queda- un any. Per tot això, la meva implicació en la vida escolar -en general menor del que és desitjable- era, en aquest cas, inexistent. Em preocupava pel meu fill i prou. Però tot ha canviat: el Patufet, el Nou Patufet, és la meva escola per sempre més. Continua la lectura de El nou Patufet: l’escola dels mestres rebels
La impostura de la llàstima
Cada setmana veus un pare abnegat dedicant la seva vida a una filla que el necessita. La filla vol dedicar-se a la música, té talent, però li cal assistència continuada . El pare renuncia a tot per fer realitat el desig de la persona més estimada. Tu te’ls mires i sents llàstima. Continua la lectura de La impostura de la llàstima
Per què un blog?
Perquè faig 50 anys. Concretament avui. I com no m’agraden els cotxes i em sembla lleig -i complicat- buscar una amant, obro un blog. La crisi dels 50: aquest és el principal motiu per començar a escriure aquí. Des de la consciència que això es va acabant, dedicar més hores a allò que de veritat m’agrada -o, si més no, a allò que des de sempre he dit, potser amb un punt de fantasia, que era el que de veritat m’agradava. Escriure. Continua la lectura de Per què un blog?