Que el futbol espanyol està podrit ha deixat de ser una sospita. Rubiales, Negreira, Tebas, Rocha... Ja no són noms de dirigents esportius: ara són noms de casos. En la mesura que anem confirmant la corrupció i la manipulació en tots els àmbits del futbol, quins motius tenim per pensar... Seguir lleguint »

En una iniciativa ideada per mi, sota el paraigua de la Fundació de l’Espanyol i cancel·lada per la pandèmia (Pensem l’Espanyol: un grup de pericos de la cultura i de la comunicació que volíem analitzar i repensar la identitat del club) va sortir la idea més brillant: el porter de... Seguir lleguint »

La mare del gran Jorge Luis Borges va morir amb 99 anys. Diu la llegenda que, com a resposta a una veïna que lamentava que no hagués arribat als 100, l’escriptor li va dir que exageràvem amb els encants del sistema decimal. Potser tenia raó, però tots passem per les... Seguir lleguint »

Tenir raó està sobrevalorat. No cal ser un cínic per saber que a la política no n’hi ha prou amb tenir uns principis clars i actuar amb coherència. De fet, un excés de principis i de coherència és el camí més ràpid a la insignificança. La pràctica política ha de... Seguir lleguint »

Preferiria no haver d’escriure aquest article. Perquè no és el meu negociat i perquè soc conscient de les amables reaccions que provocarà. El meu pecat original em treu autoritat moral per criticar Piqué i entenc que les meves valoracions es llegeixin sota sospita. Però el fet que a cap mitjà... Seguir lleguint »

Ja tenia l’article gairebé acabat. El vaig començar diumenge a la nit i es titulava Carta desesperada a Fran Garagarza. Amb un únic objectiu: que Ramis deixés de ser l’entrenador del primer equip de l’Espanyol. I per un únic motiu: el convenciment que amb ell a la banqueta no assoliríem... Seguir lleguint »

Se’ns acumulen els sentiments. Potser la força d’un sentiment era això. No tant una intensitat difícil d’explicar com una barreja de sentiments contradictoris que necessiten molta força per aguantar-los. Després de l’èxtasi –que era un senyal– d’Eibar, la decepció del partit contra l’Osca. I quan marxàvem cap a casa tristos... Seguir lleguint »

Mentre escric, ho he tornat a mirar. Fa quatre dies que, com la majoria de pericos, revisc els minuts finals a Eibar. Escolto les narracions apassionades de totes les transmissions. Ric i m’emociono amb les paraules d’Eduard de Batlle des de RAC1 ("Abraceu! Morregeu a qui tingueu al costat!"). ... Seguir lleguint »

Soc (i seré) molt de la Beckett i soc (i seré) molt de l’Espanyol. Sense voler semblar pretensiós, és possible que sigui el més perico dels de la Beckett i el més beckettià (la sala) dels de l’Espanyol. Per això, i perquè penso que no té massa importància, hauria preferit... Seguir lleguint »

No em fa gens de por la intel·ligència artificial: tot el contrari. Necessita regulació –ja s’hi està treballant– i és més part de les solucions que no pas dels problemes que com a societat tenim plantejats. El futbol no hauria de ser una excepció tot i que massa sovint i... Seguir lleguint »