No m’agrada anar al futbol sol. Bé, de fet, no és que no m’agradi (l’experiència de la soledat enmig del soroll i la massa pot ser atractiva). El que no m’agrada és anar-hi sense el meu fill Oriol. Ni tampoc veure’m des de fora anant tot sol al camp. Però... Seguir lleguint »

Estic acostumat a rebre crítiques –i, fins i tot, insults– com a resposta a molts dels meus articles. La immensa majoria venen pel mateix motiu tot i que de bàndols teòricament contraris. Pericos apolítics nostàlgics de dictadures feixistes i culers amb pensament d’arrels totalitàries que volen imposar una idea de... Seguir lleguint »

Al meu amic Ignasi Barba –perico i, tanmateix, feliç– sempre em recordava que el lloc etern de l’Espanyol a la classificació és l’onzè. Quan semblava que teníem un bon equip i que podíem tenir alguna aspiració superior, arribava la desinflada final i... onzens. Quan la cosa anava molt malament i... Seguir lleguint »

Dijous, amb tots els honors, Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat de Catalunya. El dotzè de l’època contemporània. I, malgrat el consens generalitzat sobre la diversitat entre les forces polítiques democràtiques, segueix complint tots els requisits d’una societat tancada i heteropatriarcal. Com tots els seus antecessors és... Seguir lleguint »

Lluny de les batalletes de cada diumenge i de la irracionalitat a què ens porta la competició, l’estiu és un bon moment per intentar fer unes reflexions que vagin més enllà dels, sovint absurds, debats quotidians. És per això que ara no entraré en el to i els continguts d’un... Seguir lleguint »

Fa temps que hi penso. L’altre dia, a partir de la conversa amb un amic -perico i lúcid- i d’unes paraules de Fran Garagarza, hi vaig tornar a pensar. El director esportiu de l’Espanyol deia que ja s’havia sortit de l'UCI i que el malalt ja era a planta. Seguint... Seguir lleguint »

L’afirmació més política en el món del futbol és precisament la que fan els que insisteixen que no es pot barrejar política i futbol. És una afirmació hereva del famós consell del dictador: “Haga usted como yo y no se meta en política”. Fugim dels apolítics: sempre tomben cap al... Seguir lleguint »

Recordo una anècdota que crec que li he sentit explicar al president Pujol. Deia que un nen li havia dit que es feia un embolic per distingir Josep Lluís Núñez i el Molt Honorable. Jordi Pujol ho explicava rient i entenent la confusió. Tot i les grans diferències –especialment en... Seguir lleguint »

Poques coses provoquen una felicitat tan intensa com una victòria important del teu equip de futbol. Si aquesta victòria et permet sortir de l’infern, la felicitat té un component tràgic que la fa especialment emocionant i commovedora. El sentiment per un club com l’Espanyol és el d’una comunitat que té... Seguir lleguint »

No insistiré massa en l’obvietat que sempre em toca recordar: l’Espanyol és l’únic equip de la lliga que té el seu país i la seva ciutat en contra. Aquests dies hem vist com les autoritats asturianes donaven ànims (i finançaven desplaçaments) a l’Oviedo i com els seus mitjans celebraven la... Seguir lleguint »