A continuació podreu trobar els articles d’opinió que s’han publicat al diari Ara, a l’espai personal: “Espècie Protegida“.
24/10/2024
És l'hora dels adeusNo, no és un adeu per sempre. Per un temps —que espero que sigui més llarg que un instant— deixo d’escriure al meu estimat diari. Tant la direcció de l'ARA com els meus nous caps no hi veien problema que seguís amb les col·laboracions, especialment si ho feia de manera... Seguir lleguint »26/09/2024
Alternativa a la violènciaUn grup de penyes de l’Espanyol liderat per la Penya Blanc-i-blava de Girona ha demanat al club que les entrades per al partit al camp del Girona siguin només per a membres de les penyes. Ho han fet amb temps (el partit és el cap de setmana del 23-24 de... Seguir lleguint »12/09/2024
"Y mi mujer se llama Montserrat"El futbol es manté com a territori d’excepció moral. Fins i tot en un moment com l’actual, en el qual els populismes reaccionaris i xenòfobs estan atacant els fonaments de la democràcia i la convivència, el futbol i el seu entorn segueix impertorbable en la defensa o en la comprensió... Seguir lleguint »07/09/2024
Una història d'amorNo m’agrada anar al futbol sol. Bé, de fet, no és que no m’agradi (l’experiència de la soledat enmig del soroll i la massa pot ser atractiva). El que no m’agrada és anar-hi sense el meu fill Oriol. Ni tampoc veure’m des de fora anant tot sol al camp. Però... Seguir lleguint »23/08/2024
Units per sobreviureEstic acostumat a rebre crítiques –i, fins i tot, insults– com a resposta a molts dels meus articles. La immensa majoria venen pel mateix motiu tot i que de bàndols teòricament contraris. Pericos apolítics nostàlgics de dictadures feixistes i culers amb pensament d’arrels totalitàries que volen imposar una idea de... Seguir lleguint »16/08/2024
Una manera de fugir de la mediocritatAl meu amic Ignasi Barba –perico i, tanmateix, feliç– sempre em recordava que el lloc etern de l’Espanyol a la classificació és l’onzè. Quan semblava que teníem un bon equip i que podíem tenir alguna aspiració superior, arribava la desinflada final i... onzens. Quan la cosa anava molt malament i... Seguir lleguint »10/08/2024
Un motiu de pes per ser menys ploranersDijous, amb tots els honors, Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat de Catalunya. El dotzè de l’època contemporània. I, malgrat el consens generalitzat sobre la diversitat entre les forces polítiques democràtiques, segueix complint tots els requisits d’una societat tancada i heteropatriarcal. Com tots els seus antecessors és... Seguir lleguint »01/08/2024
Excessos (i vergonyes) del futbol a TV3Lluny de les batalletes de cada diumenge i de la irracionalitat a què ens porta la competició, l’estiu és un bon moment per intentar fer unes reflexions que vagin més enllà dels, sovint absurds, debats quotidians. És per això que ara no entraré en el to i els continguts d’un... Seguir lleguint »18/07/2024
Per amor, desconnectem el malaltFa temps que hi penso. L’altre dia, a partir de la conversa amb un amic -perico i lúcid- i d’unes paraules de Fran Garagarza, hi vaig tornar a pensar. El director esportiu de l’Espanyol deia que ja s’havia sortit de l'UCI i que el malalt ja era a planta. Seguint... Seguir lleguint »10/07/2024
Lamine Yamal, Nico Williams i la xenofòbiaL’afirmació més política en el món del futbol és precisament la que fan els que insisteixen que no es pot barrejar política i futbol. És una afirmació hereva del famós consell del dictador: “Haga usted como yo y no se meta en política”. Fugim dels apolítics: sempre tomben cap al... Seguir lleguint »