A continuació podreu trobar els articles d’opinió que s’han publicat al diari Ara, a l’espai personal: “Espècie Protegida“.
25/04/2024
Resposta a Évole: l'ètica i l'estètica de la derrota són de l'EspanyolJo soc l’equip de Jordi Évole. No ens coneixem personalment, però em consta que sap que en totes les coses importants portem la mateixa samarreta. En totes excepte en la més important de les no importants. Això, òbviament, no suposa cap problema. La immensa majoria de les persones que admiro... Seguir lleguint »18/04/2024
Setmana de fòbies, diumenge de fíliesEl futbol és una passió de fílies i fòbies. Aquesta setmana ha estat, des d’un punt de vista perico, dominada per les fòbies: han perdut –i de manera cruel– els dos equips que la gran majoria de nosaltres volíem que perdessin. Això implicava victòries no desitjades. Però quan no juga... Seguir lleguint »13/04/2024
Contra els arbitratges i contra nosaltresQue el futbol espanyol està podrit ha deixat de ser una sospita. Rubiales, Negreira, Tebas, Rocha... Ja no són noms de dirigents esportius: ara són noms de casos. En la mesura que anem confirmant la corrupció i la manipulació en tots els àmbits del futbol, quins motius tenim per pensar... Seguir lleguint »03/04/2024
El (darrer) porter de la meva vidaEn una iniciativa ideada per mi, sota el paraigua de la Fundació de l’Espanyol i cancel·lada per la pandèmia (Pensem l’Espanyol: un grup de pericos de la cultura i de la comunicació que volíem analitzar i repensar la identitat del club) va sortir la idea més brillant: el porter de... Seguir lleguint »28/03/2024
Ara sí que goso dir-ho: pujaremLa mare del gran Jorge Luis Borges va morir amb 99 anys. Diu la llegenda que, com a resposta a una veïna que lamentava que no hagués arribat als 100, l’escriptor li va dir que exageràvem amb els encants del sistema decimal. Potser tenia raó, però tots passem per les... Seguir lleguint »23/03/2024
Els comuns tenen un problemaTenir raó està sobrevalorat. No cal ser un cínic per saber que a la política no n’hi ha prou amb tenir uns principis clars i actuar amb coherència. De fet, un excés de principis i de coherència és el camí més ràpid a la insignificança. La pràctica política ha de... Seguir lleguint »21/03/2024
Gerard Piqué, el comissionistaPreferiria no haver d’escriure aquest article. Perquè no és el meu negociat i perquè soc conscient de les amables reaccions que provocarà. El meu pecat original em treu autoritat moral per criticar Piqué i entenc que les meves valoracions es llegeixin sota sospita. Però el fet que a cap mitjà... Seguir lleguint »13/03/2024
En el Manobús fins a final de trajecteJa tenia l’article gairebé acabat. El vaig començar diumenge a la nit i es titulava Carta desesperada a Fran Garagarza. Amb un únic objectiu: que Ramis deixés de ser l’entrenador del primer equip de l’Espanyol. I per un únic motiu: el convenciment que amb ell a la banqueta no assoliríem... Seguir lleguint »06/03/2024
Una hipòtesi sobre RamisSe’ns acumulen els sentiments. Potser la força d’un sentiment era això. No tant una intensitat difícil d’explicar com una barreja de sentiments contradictoris que necessiten molta força per aguantar-los. Després de l’èxtasi –que era un senyal– d’Eibar, la decepció del partit contra l’Osca. I quan marxàvem cap a casa tristos... Seguir lleguint »28/02/2024
Quan l’èxtasi és un senyalMentre escric, ho he tornat a mirar. Fa quatre dies que, com la majoria de pericos, revisc els minuts finals a Eibar. Escolto les narracions apassionades de totes les transmissions. Ric i m’emociono amb les paraules d’Eduard de Batlle des de RAC1 ("Abraceu! Morregeu a qui tingueu al costat!"). ... Seguir lleguint »